El moment del xoc de trens va ser possiblement aquell matí de l'1 d'octubre. El neguit que va provocar la contundència policial contra el referèndum va obrir algunes portes i finestres que crèiem ja tancades, ingènuament. La reacció estatal (alguns no en tenen prou) ha trencat una fràgil convivència arreu. Posar en perill segons quines coses es paga. Els somriures revolucionaris es van glaçar com un matí hivernal de la Meseta, la República s'ofegava a la sala dels parts. Ara altres somriuen i exhibeixen els trofeus de la batalla sense pudor. Davant el discurs no hi haurà reforma constitucional precisament ara que li hem agafat el gustet al 155, l'innocent s'ha de reformar Catalunya per reformar després Espanya, o l'higienista hi ha que desinfectar primer per curar les ferides un resta sense resposta possible. La inoperància política per parlar primer i articular polítiques després, les actuacions del poder judicial tan estrictes per segons qui i quines coses t'acaben de submergir en les arenes de la decepció. Tanta pujada anunciada de los ciudadanos no nacionalistas podria provocar l'eixida reactiva dels no ciudadanos, ja m'agradaria, oportunitat també per la majoria silenciosa de fer una miqueta de soroll, ja toca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada