Al final de l'avinguda Padre Isla una muntanya es podia veure enfarinada. Amb dificultat el termòmetre fregava els cinc graus, el cos cercava el sol per la plaça dedicada a sant Domènec, les cames em portaven a l'avinguda Independència, a tocar de la muralla de cudols on una jove parella celebrava el diumenge amb tendres besades. Improvisadament m'endinsava a l'Institut Lleonès de Cultura, on gaudia de la solitària contemplació d'uns reeixits foto-muntatges oferts sota el títol Corto y cambio. Les sales visitades difonien calor de radiador i a l'exterior m'esperava el jardí de sant Francesc, amb la seua font dedicada al déu dels mars, a tocar d'on vaig trobar a un bon conegut sobre uns patins, que aprenia de fer servir sota les instruccions expertes de llur filleta. Per si no en teníem prou amb les banderetes, ara a un mur Productos catalanes no, val: a veure si puc omplir la propera vegada tot el cistell de productes principatins. Tot acabà, havent tafanejat una miqueta per l'aparador reixat d'una llibreria de vell algun volum de Concha Espina, Roberto Bolaño, o l'art de la pesca i la cacera, al museu de la ciutat, dirigit si les fonts no em fallen per un valencià, amb música medieval dansada, feta amb llaüt i percussió, cantada, recollida al Llibre Vermell, el Còdex Calixtí, les Cantigues d'Alfons X, dit el Savi. Lleó d'origen romà, seu d'un regne antic, d'una església poderosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada