Certament que l'episodi de l'avió presidencial al fantasmal aeroport de la Plana no contribueix massa a les expectatives renovadores del cap de l'executiu espanyol. A hores d'ara l'accent devíem posar-lo, crec, més en un gran pacte progressista, de democratització social i institucional, que en campanyes d'imatge, i en aqueix gran pacte devien anar tots i totes a una. Els advertiments dels observadors i observadores, d'analistes i experts apunten, em sembla en aqueixa direcció, a la portuguesa diguem-ne. El president amb nom del primer dels papes recorda, amb algun dels seus comportaments, a un nen amb un joguet nou, ben instal·lat sobre l'escenari del poder, tot pa mi.
L'operació Casado topa amb allò del màster, episodi gens nou i que pensen no passarà factura, total és una qüestió curricular i una vegada tens el lloc desitjat te'n fots dels títols. La corrupció s'emportà en Rajoy, finalment, després d'un setge llarg al castell de Gènova, el pols Aznar-Rajoy l'ha guanyat el primer, s'intueix, però tanta dreta deixa desprotegit un centre que pot empassar-se el socialisme marca Espanya, pensen altres ara com ara, a la dreta tant li farà el màster o la Gürtel si torna al poder.
La intensa calorada d'aquests dies ens porta a la relaxació de moviments, al recolliment interior, a la dosificació de forces, a la recerca de llocs ombrívols i frescos, a l'espera d'alguna brisa reparadora, a l'aguait d'aires renovats i renovadors. La lleugeresa s'encomana del menjar, el líquid guanya terreny al sòlid, la nuesa al cobriment. Ja instal·lats ens apliquem a una resistència passiva, a una observació detallista si cal, a una comprensió omniscient.
