Distàncies silencioses

Al museu d'art contemporani de la ciutat de Valladolid vaig poder contemplar diumenge l'exposició La intensidad del silencio del pintor  Juan Genovés, això va ser al matí, per la vesprada als cinemes Manhattan vaig poder veure la pel·lícula Las distancias d'Elena Trapé. En caminar cap a l'Estació del Nord vallisoletana o del Campo Grande, els Vivers d'aquella metròpoli o el seu parc central, per tornar a Lleó, no vaig poder deixar de relacionar les dues experiències visuals: l'individu, la soledat, la incomunicació, la relació, les vides que es creuen i deixen els seus rastres, la buidor, els buits, el silenci, l'abandó, els comiats, l'home, la dona sols, les lluites, les esperes, les abraçades, els retrobaments, la solidaritat, l'amor, el desamor, esperances frustrades, la por, la repressió, la frustració, les fugides, les imposicions, les derrotes, la massa, l'anonimat, la solitud...

Tinc la impressió arriba un moment deixem enrere les incerteses de la joventut i entrem de ple en una maduresa que té bastant a veure amb el propi camí, l'experiència personal, en solitari de l'individu, el viatge berlinès de la pel·lícula citada igual és aqueix moment de trencament, quan descobreixes qui creies l'amor de la teua vida no t'estima, o aquell de qui t'havies enamorat és un masclista, o els teus fracassos et demanen deixar enrere l'alcohol i les festes nocturnes i prendre per les banyes la situació o que ja toca saber què vols, donant la cara. Tot i que les febleses dels protagonistes són ben comprensibles i deixaran seqüeles, l'amistat és alguna cosa més seriosa que aqueixos lligams estudiantils, intueixes segurament tenen més a veure amb l'anècdota, amb unes coincidències generacionals potser, del tot punt superades camí dels quaranta.

Els quadres de Genovés no deixen indiferent, t'acabes reconeixent en algun punt anònim, veus estols d'ocells desplegant-se, recollint-se, persones desesperades en moviment cap a un no lloc, un límit, un horitzó, veus una fugida i un retrobament també, guaites per on ho fa el franctirador, el teu punt de vista és el seu per un moment, les curses desesperades poden recordar una cacera indiscriminada, l'anonimat de les víctimes interpel·la qui veu, esdevenint testimoni d'un fracàs, de pèrdues irreparables que deixen el món més orfe. Quanta nuesa! Quant de fred!