A Madrid passant compre un periòdic de Barcelona, La Vanguardia, allà puc llegir en Quim Monzó (article redó ¿sobre? el cobrament d'ús dels vestidors de les botigues), en Francesc Marc Àlvaro (donant pistes sobre la desocupació actual de l'abandonat centre polític espanyol), en Lluís Foix, na Imma Monsó. A la part occidental de l'estat, sí arriben els quatre conservadors abcd, la sinrazón, el periódico global i el mundo mundial, tot molt plural, i el que més em sobta són les notícies de la secció internacional que si en Putin fent pràctiques de tir, tot fent apologia de l'armament rus, que si maduixes australianes farcides d'agulles, que si camions refrigerats a Jalisco farcits de cadàvers a l'espera d'identificació, en Trump i el seu fiscal i el seu jutge conservador i una ex. Davant el panorama els articles d'en John Berger al volum Mirar ajuden a obrir els ulls i tractar d'entendre, impagables les reflexions sobre l'home i l'animal, els zoos.
Parlant de llibres, la setmana passada tenia entre les mans Las ratas d'en Delibes. Autor la ciutat del qual visitava diumenge, en una de les seues obres on el paisatge rural castellà, els animals, els conreus, les estacions, els fenòmens meteorològics prenen protagonisme juntament amb el Nini i el Ratero, durant una dura postguerra, on la supervivència és l'ocupació fonamental d'aquests habitants de la darrera cova del poble, l'alcalde del qual vol fer-los-hi fora, i han de competir amb furtius per les captures. M'ha vingut al cap allò del Tiempo de silencio, el protagonista de El camino, Daniel el Mochuelo, també un títol que deuria rellegir: Réquiem por un campesino espanyol, l'Espinàs caminant per les comarques sorianes.
El xat dels jutges és el títol de l'article d'avui del catedràtic en Pérez Royo a eldiario.es, arribats ací les sospites de manca de parcialitat i independència, de politització de la justícia, o de justícia polititzada, com que es confirmen en alguna mesura, no en teníem prou. Els moviments en les cúpules de tribunals i òrgans de govern del tercer poder com que no pinten gens bé per la integritat dels seus principis fundacionals i reforcen tot allò del corporativisme, endogàmia, deriva conservadora, manca de garanties (del mateix autor, interessants les reflexions que llegíem aquests dies passats sobre la presó provisional i les detencions judicials, arran del cas de la detenció de l'actor W. Toledo).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada