La pel·lícula (Chappaquiddick) sobre un escàndol a la vida del senador nord-americà en Ted Kennedy que ¿acabarà? amb les seues ambicions per la cursa presidencial americana, i la dedicada a la corrupció de les Espanyes, El Reino, com que posen davant l'espectador a les sales del cinema el pitjor de la vida política, ¿hi ha alguna cosa bona? Certament que la mirada d'en Pedro Duque, astronauta i ministre, no la relacione amb les maniobres de certa premsa i certs individus per influir en aquells que prenen ara com ara decisions, el personatge resta tocat sens dubte, millor tornés a l'òrbita terrestre. Tot plegat et fa desconfiar de noticiaris i paraules de polítics, d'entrevistes (en la Bárbara Lennie veia a l'Ana Pastor) en prime time. Els assessors del senador tracten de construir un relat, estan disposats a arribar com sia a netejar la seua imatge, el polític es revela maldestre i mentider. Tot el voltant de Manuel López Vidal, protagonista de la segona de les pel·lícules, està podrit, quanta alegria als dinarots, als iots, quanta mentida i impostura, la supervivència és un assumpte personal, individual, a la pregunta per què estàs en política, només trobem una resposta: per guanyar-me la vida, per guanyar-me-la bé. Veient als americans fabricant declaracions judicials, als fiscals d'allà fent i desfent com que les imatges de l'home xafant la superfície lunar d'aquell juliol de 1969 no te les acabes de creure: una gran passa per la humanitat? Una dona explicava a TV3 que era a la plaça de sant Jaume perquè la gent havia de defensar certs principis, semblava clar els polítics els havien decebut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada