Vaig re-visitar la ciutat de Palencia el dia de la vint-i-tres edició del dia del Palentino ausente, és a dir el proppassat dissabte, primer dia de setembre, el mateix dia precisament que a Frómista podíem llegir una pancarta proclamant allò de Frómista con el deporte i amb el que faça falta vaig pensar. Un veí del carrer principal, ignore si palentino absent o present (tinc algunes teories al respecte que ara no explicaré), de la capital de província, havia penjat al costat d'una bandera espanyola rojigualda amb l'escut constitucional i un crespón negro un cartell oposant-se a l'anunciada i decretada a hores d'ara exhumació de la vall, no d'Uixó ni d'Albaida ni de Gallinera que quede ben clar, tot palesant que aquell monument també és memòria i que en tot cas devia anar-se contra en Torra, veges tu, perquè aquest volia atacar l'estat (oído cocina o visca la llibertat d'expressió o com diria aquell: Que què?). A la bandera provincial apareix brodada la potent divisa Armas y ciència, inspiradora d'aquella associació d'amics de l'escopeta de western, sembla. Dins l'església de san Pedro de Frómista el guia afirmà tot explicant el difícil i torturat traçat de la planta eclesial Los que estamos torcidos hacia la derecha somos nosotros, bo, és una explicació i crec que bastant bona de la situació actual, sia quina sia aquesta. I per a cartells, el de santa Clara, a Carrión de los Condes (on s'anunciava a alguns aparadors la presentació del volum Comentarios carrionenses a los cantares), abans d'accedir al seu temple, sense rubor o caldria dir sense pudor es llegia un impagable: Cúbrase los hombros (només els muscles?) si viene ligera de ropa (que ells lleugers de roba poden entrar?). Al salir, por favor, vuélvalo a dejar aquí (referint-se als mocadors que penjaven junt al cartell amb els que es suposa es cobririen els muscles). Sense comentaris, tot i que ja a l'interior, agenollat davant una impressionant custòdia amb el nostre senyor exposat, un pelegrí de trets orientals vestia una samarreta il·lustrada amb caràcters totalment incomprensibles per mi, que en tot cas em feien preguntar-me si superarien el ja llegit a l'entrada. A Carrión precisament, qui em va semblar un pelegrí em preguntà en un clar castellà USA per un supermercat davant la magnífica façana de l'església de Santiago, no podent-li informar al respecte i adonant-me'n més tard la botiga on s'oferia Todo para el peregrino ja havia tancat, i al bar on vaig dinar un veí va contestar a l'Ave Maria puríssima d'un altre amb un alegre Sin pecado con cebolla. Als amics de l'àgora de la poesia de Lleó els diria, acabe ja, que el mussol que cercaven desenfrenadament divendres a la nit va arribar dissabte a la matinada a sant Martí de Frómista, on es troba penjat al ràfec voladís de la façana de ponent, protegint-se del sol quiet com una pedra, tot preparat per enlairar-se amb els primers versos de la nit, en realitat ell era qui m'havia portat fins aquell estrany indret.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada