Allò més inquietat sia, per exemple, l'enviament o reforçament de la seguretat a Catalunya les vespres de la diada de l'onze de setembre. S'han estalviat ara enviar un estrambòtic vaixell, però allà que van amb tota la seua estètica fosca, quasi fúnebre. En Sánchez Cuenca a l'Infolibre apuntava, així ho entès jo mateix, que al partit governant a les Espanyes el que pitjor li pot anar són les renúncies, i a hores d'ara, sembla, en van unes quantes en matèries sensibles, aqueixa estètica del nuevo gobierno a qui més toca és a la gent, a les persones, que veu com els drets es fan malbé dia rere dia, milions de votants, homes i dones que també, van votar Podem et alia, tant menystinguts/menystingudes com recorda na Rosa Mª Artal a eldiario.es. La reacció d'elits i oligarquies no s'ha fet esperar i tots els seus mitjans ja disparen a discreció. Un té la impressió el pacte més progressista (i que ja intentaren) al que els socialistes aspiren és amb el senyor ciutadà en Rivera, ara que si a aquest li va millor es lliurarà als braços de l'altre Pablo, amb programa cent-cinquanta-cinc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada