Era això vetllar
Estellesianament
Vetllar la llarga nit
Estilogràfica a la mà
Gargotejant sobre la plana
D’aquell quadern santificat
Era precisament això vetllar
Mena de síntesi
Mena de premissa
Per bastir demà
La nit guanyava un sentit
El sentit possible
Posades les ulleres
Passades les hores del dia repetit
Era això vetllar
L’antiga llarga nit
Del poble de la gent de les persones
Dins aquell silenci
Rotund quasi definitiu
Sense esdevenir despulla
Sense pronunciar un mot
Arrenglerant-los
Posant-te’ls al davant
Donant-te testimoni
Era això vetllar
Sobre l’escriptori
Explorador del terreny incert
De les hores fosques
Territori desert
Espai màgic
Llarga nit en vetlla
De vetlles
Pensant la llum de les estrelles
Encenent l’espelma
D’una certesa breu
Miracle d’una espurna
Espill del rostre fugit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada