De vegades ja et senties espentat
A agafar aquell impuls d’eixir atrotinadament deixant enrere
Allò que poguera ser la teua llar
Allò que endreçaves dia rere dia
Pujar a un tren amb quatre coses
Dins una bossa de tela
Fer el camí per no restar aturat
Sabent-te mòbil transportable
Deixant enrere la cambra buida
Deixant enrere rutines gastades
Enllà dels dies enllà del calendari
Eixir volar obrir
Saber on no vas
Tenir la remota idea d’on no arribaràs
Esbossar una destinació
Marcar les fites lleugerament
Deixar-te prendre les hores
Deixant-te la vella pell en el camí
Lligar-te el rellotge al canell
Posar-te les ulleres
Despertar amb el primer raig
Submergir-te en el goig de les hores
Preguntar-te i respondre’t a glopades
Camins de ferro
Núvols de sal
Aigües al terra
Falcó caçador
El bitllet per favor
Vostè on va
Es tanca la porta
El tren corre cap a un nord
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada