El fred ha arribat, el percep recorrent-me les cames sota els texans. Comence a enganxar-me a la predicció meteorològica, per agafar un paraigua, per posar-me l'impermeable, un jersei. Fa algun temps al migdia, després de l'entrepà, prenc una camamilla i aleshores aprofite per llegir algun poema, rellegir passatges d'algun volum de petit format que amague a la butxaca, és un moment de repòs, mena d'oasi enmig de les hores laborals, entre taules poblades de gent que fa un cafè, que s'atura abans de tornar al seu quefer quotidià. El local m'atreu pels vidres que et permeten veure l'avinguda República Argentina, una de les més actives de la ciutat, mena de cau des d'on observar, sentir-se protegit, integrar-se d'alguna manera en el tràfec urbà, un racó semblant el trobe a les tauletes de la cafeteria El Valenciano que donen a Santo Domingo, on de vegades prenc un cafè amb llet acompanyat dels xurros que serveixen com a tapa a partir de les cinc i mitja, cert que per ací s'acompanya aqueixa beguda amb la truita de creïlla, però encara no estic en condicions de fer aquesta barreja. Una ciutat, un poble, a més dels espais exteriors, especialment els jardins, són aqueixos racons on pots trobar-te còmode, on pots observar, llegir, conversar, si tens aqueixa sort, amb bona companyia. Ahir vaig creuar, i crec més d'una vegada, el jardí de San Francisco, vaig passejar pel tram de jardí del Bernesga que hi ha entre el pont de los Leones i el de San Marcos, recorde les castanyes i les espectaculars corfes del fruit encatifant les voreres de la marge esquerra, els peixos observats des de les passarel·les, la tardor s'està fent molt present en aquestes àrees urbanes, també en el pati del seminari amb un roig espectacular durant les primeres clarors. El petit llibre que recull el guió de Manhattan d'en W. Allen m'acompanya, fantasiege en fer una pel·lícula de la ciutat, sobre passejades i pensaments ací i allà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada