dilluns, 1 d’octubre del 2018

Lara

Girl (Lukas Dohnt) va mantenir-me en un estat permanent de tensió a la butaca. La tensió de qui contempla la incomoditat d'una adolescent dins del cos d'un adolescent, lluita permanent per ser muller en l'esforç quotidià de la dansa, de les relacions familiars, del cercle de companyes i companys de classe. La vellutada veu masculina contrasta amb la determinació de la dona que es forada les orelles o pentina el llarg cabell ros, que s'enfila per l'aula de ball com una agulla daurada en moviments perfectes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Premsa

Cadascú ja acudeix a uns mitjans i no a d'altres. Els polítics ho saben bé, necessiten altaveus, premsa amiga, des d'on escampar la ...