Ganes de tornar

Amb el temps tenim una nova perspectiva dels esdeveniments: històrica? Les sensacions del moment com que d'alguna manera deixen el seu rastre a la memòria i a poc a poc s'esvaeix i desapareix, llavors ens aboquem a la interpretació, a la fabulació, a la nostàlgia, a les evocacions. Amb el cos del dictador un ja no sap que seria millor si deixar-lo on està o portar-lo on volen els familiars, amb honors militars o sense, és clar que com a batejat l'església l'acollirà al seu si, el que no queda tan clar és la predisposició eclesial a altres acolliments, bo, ja s'ho faran o ja ens ho faran. La divisió de la dreta és evident, l'actual tricefàlia com que deixa el centre a mercè del sanxisme més ambigu, esperen que si tots aquests tres es confabulen l'Espanya de les autonomies no la coneixerà ni la constitució que la va donar a llum. Quina gràcia els constitucionalistes, guardians de les essències, recordant-se dels passatges de la Carta Magna que més els interessen (la bandera, la unitat, una de les llengües, el 155, la inviolabilitat de segons qui, la independència del poder judicial), oblidant la resta, d'entrada tots i totes no són espanyols i espanyoles tal i com els/les escoltem expressar-se, de la pluralitat i la diversitat no en volen sentir o llegir res: unitat, unitat, unitat. Falsa igualtat la que proclamen, com que ja alguns/algunes són més iguals que altres. Els estralls del que ha estat més que un intent de vendre-ho tot fan feredat, i hi ha ganes de tornar a acabar la feina amb màster o sense.