I demà què ens diran des de la casa reial que ho senten molt, que s'han equivocat, que no tornarà a ocòrrer? Igual ja només, en aquest moment crític, s'entèn la dimissió, reial. Ens demanen confinament i responsabilitat. Alguns/algunes porten ja molt de temps apartats, confinats, exclosos, no ha fet falta cap reial decret, ni cap estat d'alarma, per elles/per ells l'alarma no ha deixat de sonar, cada dia, des de fa molt temps, des del principi dels temps. Desconfie de les propagandes nacionalistes, dels discursos encesos, dels que aprofiten qualsevol circumstància per exhibir muscle. Tot és imperfecte i millorable, molt imperfecte i molt millorable: en això estem. Em costa concentrar-me en la lectura, escoltar música, veure o escoltar segons quines programacions: esperar còmodament des de casa què?, qui? La injustícia ara colpeja més prop, es deixa sentir més a la vora, amenaçant les nostres fràgils seguretats. Tot adquireix un altre color, altres tonalitats. Ella no ho va poder suportar i ahir es va treure la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada