Mirem per les nostres seguretats. Preocupa si cobrarem la nòmina íntegra d'un mes que no hem treballat complet, si cobrarem l'extra. Preocupa si ens faran fora. Preocupa lo nostre. L'oficina és un amagatall sinistre ple d'expedients amuntegats, un telèfon que no sona, les dones de la neteja fregant amunt i avall, un control de portes inactiu, alguns funcionaris que obren portes i despatxos. Tots els judicis s'han suspés. No cal que vinga al metge forense. Els calendaris que portaren els sindicats, sobre els que projectàrem vacances i permisos pengen dels taulers de suro inservibles des d'aquell 14 de març, tant fa si avui és laborable o festiu, si en vindran més de laborables o festius. A les vuit s'escolta el veïnat expressar-se. Ja tant fa, sia pel personal sanitari o per un mínim de dignitat universal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada