Al supermercat trobes un company d'escola, encara us parleu un moment mantenint alguna cosa pareguda a la distància de seguretat. Els clients em sembla es mouen pels corredors de productes amb desconcert. I ara sí: ni un roll de paper higiènic, ni un roll de paper de cuina, ni un paquet de tovallons, ni una capsa de mocadors d'un sol ús, ni pa de motlle als prestatges... El carnisser despatxa a contra-rellotge, se li han acabat les garrafes d'aigua, encara es pot comprar el diari, el forn de la cantonada no s'ha aturat, s'estreten els controls policials de mobilitat, cada compareixença, cada noticiari aprofundeixen la desfeta. A la ràdio noruega sona la vellutada trompeta de Miles, és el dia internacional de la poesia, sorprenc a les tórtores un parell de vegades sobre la barana del terrat, de tant en tant passa un passejador/una passejadora de gos pel carrer, davant el televisor pots viatjar pel món sencer assegut al sofà del menjador, anit Rick lliurava als passatgers Laslo i Ingrid uns salconduits per abandonar Casablanca i continuar lluitant per una llibertat amenaçada a tort i dret. Un home gran camina metres i metres per dins de la gàbia en què s'ha convertit el pis familiar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada