I de sobte una amenaça al nostre estil de vida. I de sobte un senyal gegant d'STOP davant els nostres nassos. Un altre rastre, evidència del col·lapse profetitzat. Superat el moment de distesa, o no, tertúlia igual ens trobem en el de profecia complerta. Massa tard? Confíem en la troballa científica per aturar la desbocada criatura vírica, que no sia massa tard. Anit, pel carrer Colom de València s'escoltaven els aplaudiments del veïnat, un viva E., un captaire em va demanar almoina tot sostenint la corretja d'un petit gos i una xica vora la trista façana de l'Estació del Nord repartia mascaretes entre estranys vianants, encara els missatgers repartien paquets pel carril bici, ara sí, ara més transitat que l'autovia. Malgrat la crida a l'aïllament molts avui no ho poden fer, a risc de perdre, entre altres coses, la feina. Ací també ha hagut classes, sacrificats i sacrificades. En temps més de "tele" que mai, en temps més "individuals" que mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada