Anit em dormia després d'escoltar una llarga entrevista a la jove escriptora Cristina Morales, en despertar al matí el mòbil havia exhaurit llur bateria i he pensat en el pitjor dels aïllaments, don't panic. Aquests dies vinc llegint el seu Lectura fácil i sovint he tingut la sensació de no ser, per mi, un llibre de fàcil lectura, ans durant alguns moments ben al contrari. Tot haig de dir-ho: igual com a lector hem deuria aplicar una miqueta més amb aixó de l'atenció lectora. Dit això, la radicalitat de la proposta, la distància dels missatges fa trontollar altres propostes, altres missatges més en la línia de l'statu quo, que ací acaba literalment estripat. Com que cal un cert grau de despreniment de prejudicis i d'assumpció de les realitats particulars de les protagonistes i el seu context. Aquesta lectura ha succeït en el temps la del petit volum, magníficament editat per Club Editor, Permagel, d'Eva Baltasar, de ritme embogit, de protagonista rebel, en constant reafirmació, decidida a ser ella mateixa, a no deixar-se manipular, ni permetre cap manipulació externa, ni familiar, ni social, ni acadèmica. Veus literàries portant-nos a les lectores, als lectors històries de gran força, assumint riscos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada