La distància en el temps no obsta per acostar-se a aquest singular personatge, de qui pràcticament ho desconec tot, escriptor fecund pel que veig, home que sembla estimar la vida i encuriosit es lliura al coneixement i la seua difusió.
Les darreres vesprades d'agost m'han acompanyat o més bé les he acompanyat dels pensaments d'en Montaigne, en una mena de caminar pels camins de la lletra impresa per créixer interiorment, per donar una miqueta d'un possible sentit, simplement de fer més suportable l'espera de temps més favorables a tasques més "elevades", si és que hi ha de més, que segurament.
Aquest home va escriure sobre la soledat, l'edat, els noms, l'amistat, el matrimoni, l'amor, no sé qualificar-lo si d'erudit, lector inquiet, amant de la vida, observador lúcid de contradiccions i limitacions humanes, de la seua diversitat i colorit.
Sé de les pròpies limitacions en acostar-me als texts assagístics, però ja em va bé aquest recer, el dels seus volums, el dels seus tempteigs, el de les seues propostes.
La traducció de n'Alonso, el text que ofereix Labutxaca em sembla d'allò més correcte i treballat, amb els justs i precisos comentaris i traduccions a peu de pàgina, que ho fan tot plegat més comprensible i enriquidor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada