Si es farà o no es farà el referèndum ja ho veurem. Ara com ara, de moment tot al respecte són especulacions. A mesura que ens acostem al dia primer d'octubre tindrem més dades sobre la seua realització plena o no, o sobre la seua no realització. El so de l'artilleria dels bàndols en litigi, tinc la impressió, va a ser més present dia rere dia que passa fins arribar a aquella data en el calendari. Entrar en la catalanofòbia o la castellanofòbia ara com ara és una pèrdua d'energies que entenc no ens podem permetre. El paisatge després de la batalla tinc molts dubtes permeta bastir relacions de convivència entre les parts implicades.
El govern de l'estat desplega el seu argumentari amb el to conegut de sempre, farcit de retòrica de la por, la divisió, l'autoproclamació de defensa d'unes llibertats i principis democràtics, que ja els volguérem presents i defensats amb fermesa davant actuacions governamentals irregulars de les que som testimoni dia rere dia. La imatge d'en Bárcenas encorbatat fumant-se un havà a Astorga que publica la premsa lleonesa com si res no passés, el testimoni d'en Rajoy al judici sobre corrupció contra el seu partit, els discursos de celebració del quaranta aniversari del Partido Popular a Alboraia, la compareixença recent sobre corrupció al Congrés dels Diputats com que palesen que allò del diàleg no es veu per enlloc, i que la vida sigue igual, agreujant-se el panorama amb la publicació recent de dades sobre el treball precari i l'atur, en el context de les vagues dels treballadors de l'aeroport del Prat, que un sospita es produeixen com a conseqüència de privatitzar seguretat i concedir la gestió a qui més barat ho oferia.
I un té la sensació el partit dels socialistes obrers espanyols dóna ple suport a aquest partit de govern, i en Podemos no pot més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada