Calendaris

Continuaven avui repartint representants dels sindicats funcionarials calendaris, com una mena de pla de vida farcit de treball i oci, privilegi d'uns pocs/unes poques escollits/escollides, entre els que ens hi trobàvem. De fet, ja portem una setmana d'any divuit i aquest lliurament, el segon en poc de temps, en l'era digital com que me'l mire amb una miqueta d'incredulitat, paper zero recordem és una de les veritats proclamades com a divisa dels darrers períodes laborals, mantra gravat a foc i flama pels dissenyadors de la nova administració, la del segle XXI. Per si fos poca cosa la graella on s'ordenen les més de cinquanta setmanes dels dos propers semestres porta de dies festius els justets, amb poques possibilitats de bastir ponts o aqüeductes per a desgrat de la enginyeria festera que caracteritza del treball per compte d'altre, públic principalment, com molts han constatat durant les primeres hores laborals del mes nounat. Com a molt alguna de les edicions sindicals inclou el nom del sant del dia, informació que s'agraeix entre les lectores i lectors del que sia, sobretot quan la lectura està tan mal vista o ja ni se l'espera. Donem gràcies a déu per tenir feina i calendari i santoral! També per no haver restat aturats en una autovia de la Meseta tot esperant l'arribada salvadora de l'exèrcit Viva la UME! durant una nit gèlida de gener. Amagat el pessebre, qui el plantés, finalment silenciades les insuportables nadales propagandístiques pero mira como beben, apagats els llums de places i carrers que bonitas las luces de colores se'ns convoca des d'ahir a participar en el festival de descomptes de les rebaixes, oportunitat per satisfer la dèria consumista que ens contamina el cos i l'ànima, nit i dia. És dilluns i en exposar-me als rajos solars l'escalfor es resisteix a traspassar l'aire fred de l'ambient, de manera semblant els propòsits que gose esbossar topen amb l'hostilitat de les circumstàncies de la rutina diària per desplegar-se, si més no, amb totes les excuses que les meues capacitats basteixen per romandre on em trobe jo i totes les meues contradiccions, amb calendari o sense.