La imatge del senyor president de l'Aragó fent el discurs de Cap d'Any envoltat de les conegudes obres de Sixena, sense gosar escoltar ja cap paraula, ho deia tot als digitals. Quina necessitat de furgar en la ferida aquest home, ho haurà vingut a fer segurament per allò del justo derecho de conquista, igual perquè li agrada molt l'art aragonès. L'escenari des d'on oferí el seu missatge el president Puigdemont palesava altres circumstàncies, certament tristes: per la decoració els/les coneixereu. No em deixa de sonar tot plegat a repetit missatge de programa de festes, reproduït fins l'extenuació any rere any, sia qui sia l'alcaldessa o l'alcalde, el rector. N'Antón Losada a eldiario.es reflexionava sobre les dissertacions, retòrica gastada, dels/de les autoritats comunitàries de l'Espanya autonòmica, i subratllava l'anticatalanisme que surava en part de les intervencions: ho havíem aconseguit, a por ellos.
Apareix el cos d'una dona jove víctima d'actes horribles, molts no apareixen mai, molts no es busquen mai. Ens expliquen els detalls (se'ls podrien estalviar, igual violen alguns drets, igual fereixen determinades sensibilitats que caldria protegir) uns senyors vestits de verd, alguns portadors d'unes quantes medalles al pit, d'altres s'abracen, es saluden amb certa energia. El dolent és molt dolent, tots hi estem en contra de barbaritats com les que se'ns expliquen, només escolte càstig, càstig, càstig. Tindrem alguna responsabilitat també nosaltres, jo crec que sí, podríem fer alguna cosa per a que no torne a ocórrer, jo crec que sí: no podria anar en la línia d'una millor educació, una societat més respectuosa...?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada