De reis

La nit de reis no hi vaig veure els reixos, de fet no els volia veure. Sí que em vaig trobar els xiquets, les xiquetes, tornant a casa amb aqueix gest barreja d'il·lusió, incertesa, fred, determinació per agafar el son i esperar l'hora desitjada d'obrir els regals. Això va estar tot. La nit més freda portà corredisses per la residència, algunes veus infantils amortides per les parets de pladur. El matí portà la neu enganxada als teulats rojos del vell seminari, una lleugera catifa blanca sobre les terrasses i el barandat que dóna al claustre, esborrades ja per sempre les petjades  dels camells, mentre l'aire romania glaçat com un immens bloc d'hivern situat davant meu. Al migdia el noticiari anava carregat, farcit com un tortell d'imatges de reis, dos, de reines, dues, de posat solemne, uniformats militarment ells, vestides de llarg elles. Els rostres deien molt més que les paraules, els reis més joves semblaven tenir una mirada més encesa, gairebé enlluernada pel desplegament de l'escenografia i els personatges de l'acte, em venia a la memòria el to de les recepcions de la sèrie televisiva sobre els reis catòlics; els monarques més vells semblaven molt cansats,  com de cartó i tremolós el cos de l'home, quasi estàtic, impertorbable, sense concessions, el posat de  la muller. Els magistrats havien lliurat el regal de reis a un dels presos més coneguts del regne el dia anterior, un present enverinat, convenientment embolicat en una resolució judicial, que els notaris malden a hores d'ara, encara, per desxifrar i fer entenedora. Els militars ens lliuraven puntualment els seu regal el dia sis, dia dels Reis Mags d'Orient, de la Pasqua i militar, dia, a més, de l'aniversari del rei pare, en una mena d'incomprensible situació d'excedència des de llur abdicació, semblant a la d'un dels dos papes de la cristiandat catòlica. En avançar el telenotícies, deixat enrere el sentit discurs unitari de la cap del ministeri de la guerra, s'oferiren tot un allau d'imatges de reis barbuts, vestits elegantment acostant-se als infants del regne, que no deixaven de repetir que s'havien portat bé, en consonància amb el/la conta-contes del mitjà. Tot plegat es completava amb un recorregut per les viles i ciutats nevades del regne. Feia molt de fred, el retorn de les vacances anava a ser fred i difícil, s'avançava.