A la pel·lícula Els arxius del Pentàgon s'escolta, allò de els diaris no estan per servir els governants, sinó els governats. Doncs que veient les capçaleres dels diaris en paper dels quioscos més pròxims, com que un gosaria recomanar el visionat del film als/a les periodistes de la rodalia. A mayor abundamiento, com escriuen els advocats als escrits jurídics, mentre prenia un tallat i un bescuit del país abans d'entrar a la sala de projecció, una de les grans del multi-cinema per cert, em trobe sobre el taulell, al cantó d'una portada del Diario de León, una fotografia del rovell de l'ou de la família reial asseguda a taula i menjant plat de cullera, bon profit, en pla com de família normal, crec sincerament que s'ho haurien pogut estalviar, els del Diario i els retratats. Tornant a la proposta cinematogràfica: quanta mentida, quin joc més brut el dels governants i regidors de la cosa pública (alguns, algunes supose). En Nixon no ix gens ben parat, però els d'abans d'ell tampoc. El nou ordre de després de la Segona Guerra Mundial tenia uns fonaments com que una miqueta podrits, llegiu en Fontana per exemple. L'obsessiva guerra contra el comunisme acabà com acabà i ara com ara la democràcia sembla molt feble, com si el capitalisme hagués perdut totes les vergonyes i imposés despòticament totes les seues regles.
Diumenge, 28 de gener, 2018: com que la ignorància és molt atrevida, resulta que més que arxius tocava dir papers, i de seguida em venen al cap els d'aquell tresorer d'aquell partit que governa amb mà de ferro. Moltes i interessants referències de la pel·lícula a: https://www.infolibre.es/noticias/opinion/columnas/2018/01/25/el_negocio_publicar_hechos_comprobados_74458_1023.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada