Durant els primers moments de la meua ¿actual? estada planetària en Max Aub escrivia el seu La Gallina ciega, el llibre jo el llegiria el llunyà 2017, vora la cinquantena, al dietari l'escriptor es troba amb el poeta Àngel González. Durant una llunyana Fira del Llibre de València, crec recordar, vaig escoltar n'Ángel González s'ha mort. Més o menys aleshores em va arribar a les mans el seu poemari Nada grave, darrer crec dels creats per ell, descobriment per mi. Avui, acabant aquest fred gener de 2018, prop del seu Oviedo natal, Vetusta literària, llegia les darreres pàgines del complet estudi del lleonès en Pablo Carriedo Castro La fuerza del desaliento Ángel González y la poesía del medio-siglo español Pablo Carriedo CastroEdiciones devenir, Ensayo Madrid, 2016. Lectura atrotinada, fragmentària, apressada, sense entendre res o quasi res, volum arribat a les meues mans després d'una presentació amb presència de l'autor a la llibreria Alejandría, que restés embolicat en plàstic mesos i mesos al prestatge, quasi segur que mai no gosaria obrir-lo. Avui precisament, amb versos de Nada grave conclou el text, l'acabe i em puc fer alguna idea més d'aquella poesia, d'aquells poetes, José Hierro, José Agustín Goytisolo, Gil de Biedma, Maria Beneyto, encara per llegir César Vallejo o José Àngel Valente i tantes/tants d'altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada