Tensió

La tensió té períodes de més i de menys, pujades i baixades. El xoc es va produir i els estralls i danys són evidents, l'enderroc encara s'acumula arreu, la neu dissimula la seua presència per carrers i places. La nul·la voluntat de construir, d'avançar, manifestada en una evident sordesa ens aboca al bloqueig, sovint al retrocés i a perpetuar les situacions de desigualtat. L'ofensiva de l'estat brandant la constitució intocable, al davant té el moviment independentista català dividit, escapçat, engarjolat, exiliat, fugit, quasi clandestí, també humiliat, sense una estratègia unitària, encara fent balanç del que m'atreviria a dir foren uns moments revolucionaris o quasi, perquè es posà en qüestió des del carrer, des del poble l'estatus quo i no només això, s'arribà a portar al debat la construcció d'una república, proposta que resultà provocació on tothom prengué partit, matraca catalana, el tema, el culebrón. Aqueix esperit 1 d'octubre, de difícil manteniment, resistent, guardat, custodiat ara íntimament al recer de tantes esperances individuals i col·lectives, va provocar accions i respostes que l'executiu central gestionà policialment, amb una pretensió ferma de restabliment de l'ordre, avisant molt seriosament la població dels càstigs i mals que se'n derivarien. Si s'ha trobat a mancar polítics i polítiques d'alçada no ha pogut ésser més desafortunada la intervenció dels poders moderadors, cridats constitucionalment a ser defensors de drets i llibertats individuals i col·lectius. Se'ns ha descobert tot un ventall de mancances i rovells que palesen moltes dificultats per a posar en marxa canvis estructurals: republicans? Mentre, la dreta tracta de monopolitzar la irrupció gojosa del nacionalisme del que mai no es parla, amb baralla puntual entre generacions que acabarà tots i totes a una veu, on estaran durant algun temps, marejant el vell axioma atado y bien atado. La esquerra ni està, ni se l'espera, dividida, pendulant del no és no al no és res, desdibuixada en un no se puede, no se puede contra aquesta dreta no es pot, perdent pistonada els compromisos per l'ofegament a que sotmeten els poders regionals des del centre.