Quan algú destorba cal fer-lo fora. Tenim una gran afició a cercar enemics públics, senyalar-los i anar a per ells, tots i totes a una. Un té la sensació les darreres jornades aquell senyalat és el cap d'una llista força votada, n'Ernest Maragall semblava indignar-se en comprovar com en Pedro Sánchez s'oposava a què en Puigdemont fos proposat candidat a presidir la Generalitat: la gent l'havia votat i en Sánchez deia que no, aquest senyor no. Els moviments del President per l'Europa comunitària són seguits al mil·límetre per les autoritats espanyoles i no s'entén la seua activitat mediàtica: a més moviment, més ganes d'engarjolar-lo. És l'única eixida que li donen a Espanya: presó. El senyor President del Parlament català no té possiblement més opció, ara, que traslladar la candidatura que li proposa la majoria independentista de la cambra, aqueix moviment també ha acabat senyalant-lo a ell. Les limitacions de drets dels diputats empresonats són força discutibles, ja fa temps estan marcats, immobilitzats sense més marge de maniobra que el de l'empara d'instàncies judicials. Rebem la notícia de l'alta velocitat entre Castelló de la Plana i València experimentada per les altes autoritats del regne. Més que alta velocitat, ací el que hi ha és força pressa, després d'històrics retards i oblits ferroviaris, tantes vegades explicats als papers valencians, senyals ignorats secularment per gestors de la cosa pública que ni estaven ni se'ls esperava. Ridícul escandalós que s'afegeix als despropòsits ja coneguts: sabrem llegir aquest senyal?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada