En la nit freda, el calendari pràcticament immaculat, barallant-se, he pogut llegir, per si reis o reines, blancs o negres, mantenint polítics votats a la presó per si se'ls acut fer la revolució, tant se val si amb somriures o roses. Llegint un assaig sobre n'Ángel González s'escola allò de l'exili interior, mena de taula de salvació per sobreviure en la postguerra civil espanyola, on cercar aixopluc mentre s'escampava tanta i tanta agressió. El to tavernari d'algunes veus radiofòniques, o de la trona, o delt titular periodístic, o de la imatge televisiva, convida al tancament, al retir, aïllament reparador, salvífic, mentre s'ensorra pertot l'esperança manipulada per mentiders i estafadors de tota mena.
Que ho diguen clar: només castellà, només Castella, només. Que ho diguen clar: només nosaltres, només ací, només els nostres, només. Que ho diguen clar: tenir, tenir i tenir. Que ho diguen clar: a callar, a obeir, les vostres dissidències guardeu-les per vosaltres. Que ho diguen clar: submissions i vassallatges, aristocràcies i elits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada