Igual si passen certes coses en aquesta societat caldria preguntar-se si no està malalta i si aqueixa malaltia es pot prevenir. Si no recorde malament, s'atribueix a la senyora Tatcher allò de què la societat no existeix, i pense molts i moltes són d'aquest parer. Sense deixar de confessar un individualisme militant, no puc afegir-me a les tesis de la conservadora dona britànica. Més cert, en tot cas, que voldria una altra societat i que faig ben poc en la direcció desitjada. Aleshores no anem bé? Sospite la societat serà resultat de la interacció d'individus: no? En informar un noticiari sobre la mort d'un xiquet desconnecte, em carregue d'arguments per deixar de mirar, per submergir-me en el silenci més impotent, en la decepció més profunda. Ens passem hores i hores llançant violència sense pudor i no som capaços de diagnosticar la malaltia de la que parlava. A la hora d'aplicar teràpies només se'ns acut el càstig, la venjança. I la cirereta: la manipulació de les víctimes. I vés per on, ara no es vol llegir la norma sagrada, ni la dels homes i les dones, ni la de déu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada