La successió de fenòmens meteorològics durant la setmana ha esgotat la capacitat de sorpresa, assumint els canvis del paisatge quotidià amb naturalitat. Així, la neu ho encatifà tot una nit, el fred ho assecà amb ferotgia a les poques hores, la pluja ho ha mullat amb persistència durant les darreres hores. Hem tingut cels rasos, nuvolades apocalíptiques, un sol agradable acaronant-nos entre els edificis, jardins i teulades enfarinats. Les temperatures dels termòmetres urbans com que són una referència a la que ja no done la importància d'altres temps, sabem que les prediccions s'han d'agafar amb prudència i que tot plegat és ben fràgil.
En Carlos Elordi fa uns dies deixava anar a un article a eldiario.es una possible situació de futur govern de l'estat: socialistes més ciutadans. Els poders econòmics ara com ara només semblen acceptar aquesta combinació per enllestir tímides reformes, desblocant a més la paràlisi i manca de polítiques públiques dels conservadors, instal·lats en un bloqueig permanent, en la defensa aferrissada dels privilegis de l'oligarquia. La fórmula que ja van intentar assajar en un passat no massa llunyà, esdevé possibilitat única, llegim que es puga consentir, de fer fora del comandament de les institucions a en Rajoy i companyia, molt tocats per tot l'espectacle de la corrupció. Tímid maquillatge, llavat de cara institucional, que un sospita evita, de totes totes, qualsevol reforma sistèmica, o sia democràtica. Els guapos i guapes de la política més espanyola es freguen les mans per la proximitat de tocar poder que s'albira en un horitzó proper. Triomf del no és no i d'un taronja que ha encès totes les alarmes a la derecha del padre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada