Només una companya de feina s'atura, cap de les altres ha decidit de fer-ho, alguna igual s'ha quedat amb ganes, li ho demanava el cos i el cap i no ho ha fet. Els homes hi érem tots. Els controls laborals han estat més presents que mai, un dia "normal" no hi ha cap sistema de fitxatge, ni cap full de signatures, interessava al ministeri saber quanta gent hi havia a les seues dependències. Qui participés a la vaga feminista del huit de març sabia perdria tot o part del salari del dia, sobre uns cinquanta euros es comentava, el preu de la vaga he pensat. Alguns dels sindicats que van convocar concentracions, dimarts crec, per l'equiparació salarial amb treballadores i treballadors d'altres territoris avui no convocaven a la vaga, per cert que trobe a mancar concentracions sovint per moltes altres coses, però ni parlar-ne. Algú que em recordà la meua absència de la convocatòria de dimarts, crec, avui no m'ha recordat la meua no participació a l'aturada del dia. Llarg camí el dels drets de les dones, camí que haurem de recórrer dones i homes cada dia, amb cada acció. El masclisme nia molt endins nostre, contamina tantes coses i, sembla, l'única vacuna amb efectes coneguts és la de l'educació. Com deia aquell encara no som humans/es i ser-ho costarà, som encara molt animals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada