Lady Bird, es deixa veure, amb el seu humor esmolat, el que és possible en una escola catòlica als Estats Units, supose, que per altra banda tant s'assembla al de l'escola catòlica de per ací, Espanyes peninsulars, fent una provocadora picadeta amb formes per consagrar inclosa (al meu poble la recorde amb vi de celebrar, obrint i tancant amb clau aquell moble de fusta de la sagristia dels setanta), fregant un xic la ingenuïtat o la innocència més adolescent. És precisament on ens porta el film: al pas de l'adolescència a la joventut, al moment inicial de l'edat adulta, certament que tendra, però amb fonaments per una fortalesa i caràcter que poden donar molt de si. Tot està desfilant per davant la jove protagonista, sense pèls a la llengua, un punt trencadora, dona i amb caràcter, amb voluntat decidida per estudiar en una universitat de la costa est, sense renunciar al seu Sacramento, ostres amb el topònim! Sap del valor de l'amistat, dels afectes, cal lluitar per tenir el que vols, coneix les desigualtats dins la classe social, del dolor de les pèrdues. Retrat de la classe mitjana americana?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada