Davant la gaudiniana Casa Botines se'ns havia convocat a un acte, concentració en defensa de la sanitat pública. Vaig caminar pel carrer la Rua ,després de travessar el rastrell dels dissabtes on veuen la llum tota una col·lecció d'objectes del passat reunits en evocació sempre interessant, recorde els lloms d'un diccionari en diversos volums de Madoz en unes caixes de fusta. En arribar al davant de l'edifici encarregat per en Botinàs, deixant enrere la gent que periòdicament reclama l'autonomia per Lleó, León sólo, sin Castilla, m'assabente se'ls ha demanat als organitzadors de retirar una pancarta reivindicativa del reixat, mentre puc veure una altra anunciar un vehicle de luxe durant tota la meua estada al lloc. Qui parla per un micròfon comunica als presents l'ajuntament s'havia compromès a facilitar megafonia i un escenari que finalment no han arribat. Un pensa la sanitat pública com que no interessa i el petit acte es fa més necessari que mai, una companya recitarà amb accents de l'Amèrica del Sud en Galeano i na Gloria Fuertes, altres veus diran les mancances i penalitats del sistema, mentre una batucada eleva el seu crit rítmic entre els rajos de sol que hi arriben amb dificultat, la primavera com que no arriba. Que bonica la bandera instal·lada recentment a la façana modernista, de colors lluents i poderosos, orgull de la nació! S'acosten alguns turistes per fer-se les fotos obligades davant les pedres i l'escultura d'un Antonio Gaudí impertorbable llegint el seu llibre sota un barret que el protegeix de tots elements. Clou l'acte un company que, mentre llig les paraules preparades, fuma apressadament una cigarreta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada