L'expresident, sota el seu posat petri, d'home per damunt del bé i del mal, rere la protecció d'unes ulleres metàl·liques de llegir, de cabell abundant i color uniforme, adverteix profèticament de l'amenaça del nacionalisme català sobre els països balears i el valencià, discurs que per altra banda tant agrada a certes elits de la regió, sempre disposades a ofrenar a canvi del que sia. Podrà encara algú respondre-li amb allò de l'amenaça "podria ser en tot cas" sobre el nacionalisme castellà triomfant d'aquests països, afegiria que una vegada descartada, ¿per sempre més?, qualsevol idea d'una Espanya plurinacional. L'aspirant en Sánchez a president, i per tant també a expresident, crec ha afirmat al territori rebel nord-oriental no hi ha llibertat d'expressió: mare de déu senyor. L'home sabrà què fa amb la seua llibertat d'expressió, li recomane una immersió lingüística, més que res per conèixer una part del territori que desitja presidir, sobre el que continuar expressant llurs sàvies opinions, això sí amb uns arguments més sòlids m'atreviria a dir. A hores d'ara fora d'una presó, els interiors de la qual semblaven molt dignes al meu parer, el president Puigdemont gaudeix de la llibertat que un magistrat peninsular nega a altres compatriotes seus, victòria menor segurament en aquesta guerra dolorosa i llarga. Al nord alemany avui lluïa el sol amb un xic d'esperança, fràgil això sí, de vidre si més no, amenaçat pel crit desesperat del partit conservador a defensar allò nostre i als nostres, llançat per la senyora ministra d'allò defensiu: ostres quina por, encara més vistes les mostres de proximitat entre la encara presidenta de la regió madrilenya, màster contra vent i marea, i el president del govern de les Espanyes, mestre en tantes matèries, entonat a quatre veus ministerials el castís soy el novio de la muerte. Les imatges tan comentades els darrers dies de la família reial no presagien res millor pel temps que vindran, pujades de retribucions incloses, afegint-se al descrèdit d'un sistema que ens demana d'una responsabilitat col·lectiva que ni està ni se l'espera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada