Associava en algun temps el centre polític a moderació, entenia l'església podia fer de mitjancera, creia en alguna possibilitat d'obrir-se cap a l'esquerra als socialistes espanyols, vaig pensar en uns mitjans de comunicació que feren de contrapès als conservadors. Observe amb preocupació la imposició d'un relat, com es torpedina la pluralitat informativa, com es barra la participació, com s'aposta grollerament per la uniformitat, com es discrimina. El festeig polítics del govern i religió catòlica, la repressió i discurs de la por de la dreta amb "cert" suport dels socialistes, deteriorant seriosament drets i llibertats, sovint sense dissimular, és ja del tot punt impresentable.
Després de visitar la casa d'en Joan Fuster, de llegir el darrer número de Saó torne al País Valencià (amb quadern dedicat a un nou viatge pel territori de la mà d'en Sorribes i en Novell), un país possible, un país encara desorganitzat a tants nivells, encara amb tantes possibilitats de progrés, demanant una voluntat política ferma i insubornable per bastir vincles, generadors d'oportunitat, de projectes de vida individuals i col·lectius, lluny de les propostes de posar-ho tot en venda i a disposició d'una colla d'oportunistes i venedors de fum. No gosaré discutir allò del serà d'esquerres o no serà, però igual podríem pensar també en si serà de persones o no serà, persones dignes, cultes, treballadores, solidàries, actives, responsables, lluitadores, inquietes, amb aspiracions de progrés, obertes i tolerants, comprensives i un poc sàvies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada