Variabilitat meteorològica, dificultat per ultrapassar els deu graus. Jesús Crist superstar per la ràdio que va ser clàssica, i ràdio dos, ara sí: mare de déu senyor, què t'han fet. Imprescindibles paraules sobre nacionalisme en l'avanç periodístic del darrer llibre d'en Sánchez Cuenca, nacionalisme espanyol, llegides al elnacional.cat, malaltia que molts pateixen/patim i pocs es reconeixen/reconeixem, eu reconec vaig estar-ne infectat també seriosament, ara parle de l'espanyol, els focus de la malaltia són descrits profusament a la literatura mèdica: escola i mitjans; diuen que el que figura al document nacional d'identitat no hi té res a veure, vaja que ja no m'he de medicar, això que m'estalvie. En temps de descrèdit de les humanitats sobta una proposta, made in France, sobre oratòria i retòrica, discurs i paraula, exhibida a les Espanyes en castellà, allons enfants de la patrie, sota el títol Una razón brillante. Si no els agraden els meus principis en tinc uns altres, G. Marx dixit, citat per en Losada en un article acabat de llegir sobre la senyora C., doncs això. Si la meua llengua no els sona bé, ara mateix la doblaré. Davant el panorama dels màsters acadèmics, en especial d'una universitat amb nom de monarca emèrit i designació de cabdill, un no gosa ara com ara matricular-se a fer cursos, del que sia, si els va bé agafen un llibre de poemes i reciten-ne un amb veu alta trencant per un moment el silenci de la seua llar o cambra, això sí no cal que es posen cap bolígraf a la boca, pot anar bé entendre el que diuen o pensar el que diuen, "filosofia" segons en Terri Cabres, crec haver llegit en un altre titular. Tot plegat és cert ensenya unes quantes coses, per exemple, per voler farcir el currículum amb títols i medalles, alguns i algunes estan disposats a fer el que sia, també i molt el ridícul. També que igual no cal convocar cap comissió d'investigació quan ha quedat demostrat de manera inqüestionable allò sobre el que es pretenia fóra el seu objecte: si una senyora tenia o no un títol. I que per fer el ridícul és millor que es quedem a casa, si ixes i als ulls de tothom et dones abraçades i besades a les galtes com si res no passés ets un cadàver polític. El màster anava d'açò: d'anar passejant-te per tot arreu negant la major. Una vegada més la mentida juga molt males passades i l'única dignitat és la de desaparèixer discretament de l'escena, però aquest màster o curs de doctorat es veu que és poc cursat pels gestors i gestores de la cosa pública.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada