La reacció al colp del pronunciament judicial alemany per part de les autoritats espanyoles no s'ha fet esperar, ja s'havia preparat el terreny. Ahir mateix la reunió del tercer poder de l'estat a la capital catalana, avui les declaracions del senyor ministre d'allò interior, l'expressió d'alegria del líder del partit revelació del moment, la tebiesa d'altres, han envoltat les detencions de membres dels CDR catalans. Una xicona detinguda per ordre del tribunal central ha eixit emmanillada d'un habitatge amb la cara descoberta i sembla era acusada de terrorisme. La paraula ja ha estat escrita en alguna resolució judicial i es justificarà tot per defensar-se de l'amenaça maleïda. La por ja bloqueja el pensament, he cregut entendre de les respostes de na Marina Garcés a en Xavier Gracet. Hi som instal·lats, qualsevol apel·lació al diàleg, molt més si ve d'en Puigdemont, es vista provocació pels defensors de la constitució, la lectura de la qual sembla més que limitada, bastant deformada a hores d'ara. La norma suprema ja és patrimoni d'uns pocs, que es creuen en situació de donar classes de tot, per no parlar dels títols més diversos, investits d'una autoritat superior per interpretar-la i aplicar-la, amb la convicció, sembla que molt arrelada, de tenir a déu del seu costat. Punt difícil per construir i per avançar, tot esperant la conformació de noves majories que per la esquerra lliuren el combat dels drets universals. Una companya ha exposat a classe de portuguès que per millorar la ciutat on vivim caldria més treball per la gent nouvinguda, he tingut la sensació era mirada molt malament per la majoria i la certesa de què així anàvem molt malament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada