Al despoblat país Lleonès, la bona gent de l'Ateneo Varillas de la ciutat cap i casal ha dedicat la darrera sessió del seu club de lectura al llibre Los últimos del valencià del Genovès en Paco Cerdà. He fet el viatge per aquestes comarques peninsulars amb voracitat lectora, tot trobant bons i vells coneguts de les lletres nostrades, en Cerdà a banda, com en Cervera, l'Alfons, i n'Hernàndez l'Agustí, alboraier feiner i destacat, poeta, viatger i més. Prop del Portell acaba aquest itinerari per l'abandó, pels escenaris de la migració per raons diverses envers terres més poblades i amb promeses de prosperitat i futur poderoses, sovint incomplides, si més no frustrades en part. Els últims són resistents, com el maquis, són lluitadors fidels, gent sàvia i forta sovint, és també catàleg d'experiències del final, del trànsit, de moments anteriors a un silenci i una ruïna que sembla ho devoraran tot inexorablement. Ecos d'en Llamazares arriben a les fulles llegides, ruixats de la pluja groga, l'ombra de les llunes dels llops, onades de les despoblacions sofertes a primeries del segle vint i en la duríssima postguerra espanyola, la inundació dels embassaments sota les aigües dels quals habita també l'oblit i la pena. Recorregut per les estratègies de la vida, diccionari de soledats, índex d'autors i autores que diran alguna cosa quan ja semblava tot dit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada