Saps serà difícil per ací escoltar cantar algun cor les versions arranjades de les cançons d'en Llach. Saps no s'entén gaire això d'explicar allò de la llengua compartida dels pobles de vora la Mediterrània. Saps no entendràs la gent que es troba al voltant de la trentena, saps no tens que explicar-los res, que el que et puga passar pel cap o per la vida o no els interessa gens ni miqueta o quasi res de res. Saps el cos ja pateix les hores seguides de feina sense alçar-te de la cadira. Saps el veritable cant coral és participatiu i demana escoltar l'altre mantenint la pròpia veu. Saps només es pot construir amb constància, perseverança, dedicació quasi artesanal. Saps ser tu mateix és ser des del que van ser altres abans que tu. Saps ets més resultat que causa. Saps t'has de nodrir en la lletra, en el text, en el llibre, fonts de la paraula que t'has estimat. Saps perquè has escoltat, perquè han dit, perquè has mirat i trobat dins un esguard aliè. Saps perquè encara reserves moments per pouar bocins de saviesa, sovint dispersos, sovint trencats, esmicolats pel terra dels dies repetits, gastats. Saps la música de jazz és la de la teua nit vellutada, la música clàssica la dels matins frescos i el dia estrenat. Saps unes quantes coses per sobreviure, saps per viure, vius per saber. Li dius saviesa particular, es tracta d'experiències individuals, igual no va malament compartir-les, la saviesa més difícil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada