M'esgota la manca de responsabilitat dels polítics per resoldre els problemes socials que tenen al seu davant, lluny d'això acaben sempre treballant per a ells mateixos, lluny d'això tracten d'aprofitar conjuntures i circumstàncies en benefici propi.
Tristament les posicions radicalitzades ens porten a carrerons sense sortida, on les dificultats es fan més grans dia rere dia. A mi no em val dir que aquells són nacionalistes, en definitiva dir que el meu nacionalisme és més valuós que el teu. L'adscripció nacional no és una qüestió menor, però no deuria ser la qüestió.
A hores d'ara com algú o alguns han o hauran fet notar hem perdut força temps amb les reivindicacions nacionals, i l'hem perdut per dedicar-nos a viure, a fer, a omplir de sentit. I els qui governen s'han oblidat precisament de la vida de les persones, tractant de fer-se presents amb llurs missatges, amb llurs credos, amb llurs consignes, amb llurs exhibicions de poder.
Més enllà dels reglaments, més enllà de les banderes i les fronteres, hi ha que mirar més enllà, deixar de plantejar-ho tot com el meu negoci, de fer ús d'uns possessius que ens desfiguren, que ens aboquen a valorar-ho tot en euros, en temps, en jornades laborals, en contractes i convenis opressius.
I la veritat que passar tots els dies per imatges lamentables de gent agredida en les més diverses circumstàncies, projectades per pantalles i altaveus, per fulles i cartells, doncs ens porta a un estat de degradació personal insuportable, fent més difícil qualsevol oportunitat de supervivència digna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada