Un mestre cremat escriu les seues memòries, ens les presenta als lectors estructurades en una sèrie d'episodis on la realitat supera la ficció. Personalment, vist el conjunt, he acabant veient més tragèdia que comèdia en el memorial.
Ensenyar, educar no és fàcil, aprendre requereix d'un context acurat, el sistema bastit per les autoritats s'assembla més a una cursa d'obstacles que a un ambient afavoridor dels aprenentatges i la transmissió de coneixement.
El mestre cremat, des de la seua especial posició a peu d'aula, és una veu que necessàriament ha de ser escoltada per acarar qualsevol reforma o contrareforma de les estructures educatives. Sovint les situacions descrites s'acosten més a les d'una mena de presó que a les d'un espai de creixement intel·lectual saludable.
Alumnes problemàtics, centres insostenibles educativament parlant, lluites de poder en les direccions, agressions diverses configuren un catàleg de situacions poc edificant. L'escola pateix, supose, d'alguna manera les contradiccions del món actual i no podem atribuir-li les causes dels mals socials del nostre temps, el seu fracàs s'ha de contextualitzar en les crisis que vivim.
L'estat de degradació de l'escola pública té unes causes que al País Valencià no es poden destriar de les agressions que ha patit des de les administracions públiques que han apostat fortament per un model discriminador, diferenciador, classista, de conseqüències terribles, les víctimes del qual són les persones més vulnerables: els infants, els xiquets, els joves. Tot plegat força irresponsable, perpetuador de situacions de desigualtats i injustícies intolerables, sobretot si es fa a un estat que s'autoqualifica de democràtic.
L'autor, em sembla, propugna una societat més culta, llegida, crítica, i planteja sense ambigüitat, la seua creença en el coneixement i la formació per arribar-hi, té les seues estratègies per portar als alumnes a aquest terreny, però n'és plenament conscient que les limitacions del sistema bastit permeten poques alegries al respecte, desfigurant el plantejaments més amables i lúcids de qualsevol proposta formativa.
Ja els va bé a molts la xarxa teixida burocràticament per mantenir apaivagades tantes energies, aspiracions, forces. La divisió de la societat en el camp de l'ensenyament, la degradació sotmesa a l'ensenyament públic, la deixadesa en la formació de les noves generacions té i tindrà conseqüències. Malgrat tot es produeixen resultats remarcables i la intel·ligència floreix en persones valuoses.
Ensenyar, educar no és fàcil, aprendre requereix d'un context acurat, el sistema bastit per les autoritats s'assembla més a una cursa d'obstacles que a un ambient afavoridor dels aprenentatges i la transmissió de coneixement.
El mestre cremat, des de la seua especial posició a peu d'aula, és una veu que necessàriament ha de ser escoltada per acarar qualsevol reforma o contrareforma de les estructures educatives. Sovint les situacions descrites s'acosten més a les d'una mena de presó que a les d'un espai de creixement intel·lectual saludable.
Alumnes problemàtics, centres insostenibles educativament parlant, lluites de poder en les direccions, agressions diverses configuren un catàleg de situacions poc edificant. L'escola pateix, supose, d'alguna manera les contradiccions del món actual i no podem atribuir-li les causes dels mals socials del nostre temps, el seu fracàs s'ha de contextualitzar en les crisis que vivim.
L'estat de degradació de l'escola pública té unes causes que al País Valencià no es poden destriar de les agressions que ha patit des de les administracions públiques que han apostat fortament per un model discriminador, diferenciador, classista, de conseqüències terribles, les víctimes del qual són les persones més vulnerables: els infants, els xiquets, els joves. Tot plegat força irresponsable, perpetuador de situacions de desigualtats i injustícies intolerables, sobretot si es fa a un estat que s'autoqualifica de democràtic.
L'autor, em sembla, propugna una societat més culta, llegida, crítica, i planteja sense ambigüitat, la seua creença en el coneixement i la formació per arribar-hi, té les seues estratègies per portar als alumnes a aquest terreny, però n'és plenament conscient que les limitacions del sistema bastit permeten poques alegries al respecte, desfigurant el plantejaments més amables i lúcids de qualsevol proposta formativa.
Ja els va bé a molts la xarxa teixida burocràticament per mantenir apaivagades tantes energies, aspiracions, forces. La divisió de la societat en el camp de l'ensenyament, la degradació sotmesa a l'ensenyament públic, la deixadesa en la formació de les noves generacions té i tindrà conseqüències. Malgrat tot es produeixen resultats remarcables i la intel·ligència floreix en persones valuoses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada