Les pluges avancen l'ambient de fi d'estiu que consagrarà l'obertura de les aules escolars amb la represa dels carrers pels alumnes. Les pluges han omplert les darreres hores el pluviòmetre castigat per les calors rigoroses de les passades setmanes. El cos intueix els canvis climatològics en la frescor matinera. Tot va tornant al seu lloc, els somnis habiten territoris devastats per la rutina.
A les nostres pantalles arriben les imatges dels refugiats i exiliats de les nostres guerres llunyanes, supervivents que vénen a contar-ho, presència inqüestionable de tots els nostres fracassos i misèries. Encara molts gosen expressar privilegis guanyats a força de batalles i conflictes sense pudor, sense vergonya, fent servir tota mena de tintes i plataformes fins l'extenuació del sentit comú.
Desesperadament ens abracem a esperances petites, a l'espectacle que ofereix gratuïtament el cel, desesperadament prenem un instant per esguardar l'horitzó de totes les incerteses, en aquest temps de bastir propòsits de classe inaugural, d'aire renovat. Al final ens sabem trobar en les hores disperses, en el reflex boirós sobre el vidre de la finestra.
Supervivents també, exiliats també, desconfiem de les ofertes dels mercaders de la mentida, dels traginers de l'engany, únicament tenim una posició més còmoda, una petita talaia enmig del mar de formigó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada