Esperança és quelcom fràgil, és el que significa també el nom Nadejda en llengua russa, l'autora de Contra tota esperança ho posa de manifest en algun fragment de les seues memòries: una contradicció més. Els darrers dies he viscut entre aquestes paraules testimoni d'un dels horrors de la història recent de la humanitat, crit per la dignitat de les persones, viatge a la supervivència més exigent i estricta, reivindicació de la poesia sense concessions.
Al final de la lectura ressona dins meu la pregunta en què ens hem convertit?, recollint els fragments d'una desfeta injustificable de totes totes, bocins d'unes vides tràgicament estroncades. Tenim en aquesta obra la veu que reconstrueix l'edificació d'una estructura embogida de destrucció d'éssers humans, negadora de drets sota la pell d'una revolució admirada per alguns ¿encara?
Viure sota sospita de manera permanent, prendre consciència de què el món s'ha convertit en un lloc vigilat, instal·lar la desconfiança en lloc destacat de les relacions amb els altres éssers, configuren una realitat menyspreable, que transforma tot plegat en una mena d'infern insuportable, terreny de conreu de les dictadures més salvatges, dels règims més autoritaris, de les servituds més detestables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada