En Trump demana perdó per alguns, deixem-ho així, excesos verbals. Què volen que els diga? D'entrada hi ha gent que ni està, ni se l'espera. El personatge no té remei. I el que em sembla pitjor: els seus seguidors esperen això d'ell, escoltar-li aquestes barbaritats que fa servir als seus ¿discursos?, són part, important, de l'espectacle.
Escoltar de la portaveu del govern de l'estat que unes possibles terceres eleccions són la conseqüència de que en Pere Sanxis no ha volgut parlar de data d'investidura amb el president funcional em pareix d'un cinisme pujat de to, cinc estrelles. Tot plegat en la línia habitual de la senyora i, a més, d'enfonsament de l'acord contra la corrupció entre el PP i C's: que fort! Sobretot després de testar la transparència explicativa d'en Marià amb els periodistes: anem bé per escoltar a aquest senyor davant una comissió d'investigació sobre el cas B.
Ni estan, ni se'ls espera als ¿nous? lluitadors contra la corrupció, ni s'espera una ¿nova? llei electoral, ingenus, ara vos faran un vestit a mida, quan aquest els va a ells de campionat, temporada rere temporada, ni els d'Emidio Tucci, més bé quantes més eleccions es celebren. S'ha insistit força: aqueix PP no pot encapçalar cap regeneració democràtica, primer ho ha de fer com a ¿partit?, i açò simplement no es veu per enlloc, que li ho pregunten a n'Arenas o a la senyora María Dolores. Jo no ho espere, el que els votants del NOPP precisament esperem, ¿ingenus?, és un pacte per una alternativa a les polítiques dretanes que estem patint: ara mare?
Esperar que el fracàs de l'altre ens porte, a dretes o a esquerres, a la pròpia victòria és, simplement, una pèssima estratègia, de resultats bastant incerts, força incontrolats a més. I ací és on semblem instal·lats, la geografia de la representació electoral ara exigeix la gosadia de posar en marxa l'exercici del pacte, del disseny pluripartidista de projectes col·lectius: ara mare?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada