He rellegit La dama del llac d'en R. Chandler. M'ho he passat molt bé amb el detectiu Marlowe. He passat bastant temps llegint als trens, enmig del paisatge castellà, groguenc, estampat pels alegres gira-sols, cremat el cereal, entre pobles escampats entre llomes suaus. Continue sorprès per la presència del Renaixement per aquestes terres, un exemple més: la catedral de Palència.
Aquests dies torne a constatar els dèficits culturals de la ciutat de Lleó. Poc més que el cinema (El secuestro o Regreso a casa com a molt es salven de la crema) per acostar-me als creadors, poca música, els contenidors culturals sota mínims, llibreries a mig gas, ¿exposicions? Què dir?: oferta ben gastada, salvada per la potència d'algunes joies del patrimoni, però inexistent, quasi, pels residents, pels visitants. Llàstima perquè hi ha espais a l'aire lliure ideals per espectacles de carrer, concerts a l'aire lliure, de segur que hi ha creadores i creadors digníssims. Però res de res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada