Conte de Nadal

El Comitè Executiu havia resolt, sí, però no sobre allò que deien que motivà la reunió: la regeneració pactada,  sinó sobre allò altre: la data electoral. Com que això de votar a ells com que no els hi feia massa, van decidir que no, que no s'aniria a votar. En la seua ment no era possible votar i celebrar el Nadal el mateix dia, per tant si les eleccions es convocaven per al dia de Nadal, aquestes no es celebrarien, òbviament. Com que s'excloïen totes dues coses un mateix dia, anaven a arreglar-ho d'aquesta manera. La premsa, la poca que anava quedant als quioscs, tot hi ha que dir-ho, ho va considerar genial, més encara: magistral, un moviment digne dels més fins estadistes. Humilment, ni l'estadista genial, ni el comitè de notables executants  volien atribuir-se el mèrit de la troballa, deixant en mans de la imparcial presidència de les cambres la suposada decisió de fixar el tan posposat debat d'investidura, moment del qual depenia la feliç coincidència. La fixació fou anunciada solemnement per la cap de la institució i tothom va atribuir-la al cap del partit de l'oposició. Absurd? Qui va escriure absurd?

Les reaccions no es van fer esperar. Especialment sentides han estat les que proposen un canvi constitucional per fer coincidir sempre les eleccions amb el dia de Nadal, totes, incloent-hi a més els referèndums, llevat, és clar, dels d'independència. Entre els que més han trigat en pronunciar-se, no podia ser d'una altra manera, ha estat l'església, tot posant algunes condicions per assegurar la presència dels  i de les fidels a les celebracions de precepte cas que resultaren triats per exercir com a membres de les taules electorals, proposant un ampli catàleg de permisos i exempcions per fer compatibles els deures electorals i els religiosos. La Junta Electoral, des del primer moment es posà a treballar per elaborar un ampli catàleg d'excuses per garantir la vàlida emissió del vot, així com per delimitar què no podria aparèixer en cap moment en la publicitat electoral cap referència al Nadal, circumstància aquesta que va enutjar força alguns, tot i que des del primer moment de la convocatòria ja van mostrar-se en roda de premsa abillats amb el popular barret roig del pare Noel. Des de la televisió pública es treballava frenèticament en l'especial de la nit de Nadal, per ¿evitar? qualsevol al·lusió política que pogués condicionar el vot ciutadà del dia següent. Sens dubte el comerç podia veure afectades les vendes del moment més culminant de la ¿campanya?, alguns estaven per enllestir promocions especials per mobilitzar els consumidors el dia de reflexió, d'altres proposaven fins i tot l'obertura dels centres el mateix dia 25 per aprofitar els desplaçaments als col·legis electorals, bàsicament per captar clients d'última hora, l'estimulació de celebracions nadalenques a les seus dels partits una vegada acabat el recompte. Grups de votants es llançaren als carrers i les places per demanar a la gent que votés solidàriament el dia de Nadal, portant pancartes amb lemes com ara Votar en Nadal: un acte d'amor, Per l'amor de déu: votem, El teu vot, el millor regal, A vint-i-cinc de desembre: vot, vot, vot, el castellà Però mira como votan los peces en el río, o l'atrevit  i partidari Jesucrist era de Podemos, certament que els més agosarats es manifestaven, pacíficament vestits de pastorets i no faltaven els pessebres amb talls d'aigua i llum amb àngel portador de la llegenda Retallades zero. Tota la iconografia del moment corria el risc de transformar-se fins a límits insospitats, a un punt d'avançar al desembre les celebracions falleres. Grups defensors de la família començaren a difondre la campanya En Nadal no parlem de política i els productors de cava substituïren les habituals bombolles daurades per llistes i sobres electorals del mateix color. La Casa Reial s'apressà a avançar, mitjançant un comunicat oficial, que el discurs reial En esta noche tan entranyable... Feliz Navidad, Bon Nadal, Bom Natal, Zorionak no s'oferiria  la nit del vint-i-quatre, tot respectant la preceptiva jornada de reflexió, aprofitant el titular per reflexionar també una miqueta aqueixa nit.

Per una altra banda un comentarista de referència s'afanyà en la seua columna de qualificar la decisió de les més revolucionàries dels últims temps, polítics, és clar: Posar-li mà d'aquesta manera al Nadal, tot dedicant la vespra a la jornada de reflexió i el dia vint-i-cinc a les votacions constituïa per se una autèntica revolució de dimensions i conseqüències encara desconegudes. Es matarien, probablement dos pardals d'un tret, a saber: acabar amb la tradicional intervenció reial, la darrera ocupació coneguda de la corona, mentre les taules es paraven a les llars de l'estat i buidar de significació religiosa i consumista la diada nadalenca, tot substituint-la per una de marcadament política. La sociologia tenia abonat el camp per a futurs estudis sobre l'evolució de les relacions familiars i públiques amb la sotragada del calendari festiu tradicional i qui sap si, tot plegat, anava a ser un colp definitiu a la festa occidental més arrelada i anava a marcar una tendència indeturable a les democràcies més avançades del planeta. Que es quedà ample el senyor o la senyora vaja.

La magnitud de la ¿tragèdia? es va poder copsar en publicar-se els primers estudis d'opinió després de la comunicació de la decisió del Comitè Executiu, molt majoritàriament la població estava per votar el dia de Nadal, a la pregunta ¿té alguna cosa millor que fer el vint-i-cinc de desembre que anar a votar? els entrevistats contestaren majoritàriament no tenir res millor a fer aqueix dia i a la pregunta ¿el dia de Nadal prefereix a la televisió un programa de variedades o un sobre els resultats electorals? el percentatge de les  respostes favorables a la segona era força superior a les de la primera. Els més joves eren molt partidaris  a la votació el dia de Nadal, però també la gent gran i la que vivia sola al·legant això els permetria eixir al carrer i relacionar-se amb el veïnatge. L'estudi posava molt d'èmfasi en el caràcter de Festa de la Democràcia de la diada, mena de dimensió desconeguda del Nadal. I si tot plegat formés part d'allò denominat l'esperit del Nadal?