Estiuenca

Olimpíades, investidura, incendis, meteorologia, terrorisme. Semblen els temes de l'estiu. L'estiu que crema els paisatges, l'estiu que porta les persones a amagar-se durant les hores de més calor, l'estiu que convida a prendre la fresca vora les façanes de les cases en arribar la nit.

Les vacances no deixen de ser una competició més a les carreteres, a les platges, als restaurants, als bars, als chiringuitos. Les vacances són un privilegi més, una rutina també en el calendari de les nostres vides rutinàries. El viatge es focalitza com a exhibició, com a medalla que poder mostrar després del retorn al campament base.

Cert que alguns aprofiten l'aturada per fer obres, les obres que els permetran una vida més confortable, o per endreçar la llar, convertida al final de curs en una mena d'abocador on tot es pot trobar. Tant de bo. Les iniciatives diverses topen sovint amb allò del propòsit, que a l'agost com que són un poc prematurs, però del tot punt respectables, encara que pots arribar al setembre amb la il·lusió per terra. A mi em va millor deixar-me portar pel desfici, pel badar sense rumb.

Diuen que en Rajoy domina el temps, ho ignore, em sembla deixa podrir la fruita a l'arbre i que caiga pel seu propi pes. Pense té una direcció clara i quan algú vol caminar en aqueixa direcció com que es fa la fotografia amb ell o ella, però que qui mana és ell això no es toca. Amb l'absoluta seguretat de la fidelitat dels seus votants es permet mantenir una posició de força, fidelitat que sospita fundadament manca als altres. Dogma de fe: Jo mane i a vosaltres vos compensaré adequadament. 

Dimonitzats convenientment els nacionalismes dolents, assistim eufòrics a l'exhibició desacomplexada del nacionalisme bo. De sobte descobrim a les pantalles l'esport olímpic i ens pengem al coll totes les medalles mentre sona l'himne sense lletra. Encara de xiquets organitzàvem al carrer els nostres propis jocs, competint en diverses disciplines, finalment ens ha enganxat al sofà la gran pantalla plana.