Sic transit

Aquests dies d'estiu he recorregut les pàgines de La batalla de l'Horta i València sic transit. D'alguna manera hi he vist reflectits episodis de la pròpia existència, als que cal retornar de tant en tant per saber d'on venim, per tractar d'entendre on som, qui som. El primer treball, d'Enric Llopis, publicat per Sembra, exposa diferents capítols de la resistència de l'Horta davant els intents de la ciutat per mossegar el que encara resta d'horta al seu voltant, i si bé els temps polítics han canviat darrerament, amb la que fos alcaldessa ¿contra les cordes?, la fragilitat de tot plegat no pot fer-nos mirar cap a una altra banda. El llibre mostra en primera línia de lluita als llauradors i a les  llauradores que defensen una forma de vida, segurament amb les seues contradiccions, però que té una indubtable projecció de futur i demana del recolzament de tots els habitants del territori urbà i metropolità.

El segon llibre citat, novel·la d'en Francesc Bayarri, discorre per la València de la meua adolescència i joventut, tot dibuixant paisatges urbans i humans molt pròxims. Plantejat com una mena de declaració judicial, també, la veu del protagonista deixa entreveure una existència precària, amenaçada per crisis econòmiques i polítiques, segurament per la falta de solidesa del seu projecte personal, abocat a  la supervivència entre individus de perfils desdibuixats, movent-se entre el fracàs i una provisionalitat angoixant que els portarà a cercar refugi en la beguda, les drogues, la nit, ambients sòrdids i, fins a cert punt, marginal. L'aparició de personatges coneguts com J.J. Pérez Benlloch, en Monleón o Vicent Ventura, de Lucas, reforcen, al meu parer, el caràcter, també, de crònica del relat. El mateix autor es fa present en les referències a la seua Cita a Sarajevo i la tornada al colp del 1981. Les relacions amoroses, familiars, laborals, especialment dins la Mare Administració articularan l'avanç de la narració. 

El sic transit, diu viquipèdia, apel·la al caràcter efímer dels èxits, dels triomfs, amb això em quede, amb la fugacitat, la fragilitat, la provisionalitat de tot plegat, èxit i desencís, amb aqueixa València que vam viure, on vam ser joves, que arrossegà tantes coses, amb el país transformat, amb les metamorfosis viscudes, amb el rostre desfigurat amb que ara s'ho mirem tot plegat.