En funcions

En qüestions meteorològiques el que per a mi pot ser sensació primaveral per a un altre pot ser sensació estiuenca. En termes de negociació política el que per a un és negociació política per a un altre pot ser toreig, postureig.

És força difícil posar-se d'acord en alguna cosa? Doncs sembla que sí. El diàleg esdevé impossible des de la immutabilitat de plantejaments, des de la postura sòlida de no voler escoltar l'altre, diga el que diga. Sovint se'ns recorda que no estem per escoltar arguments i confrontar-los. Escoltem el que volem escoltar i defugim els raonaments contraris. Cerquem els mitjans ¿amics?. Amb la maduresa personal tenim força clar de qui estem disposats a fiar-nos, pels gestos, pel to, pels arguments, i quan apareix segons qui, apartem la mirada o ens tapem les orelles.

Camp abonat pel triomf dels individualismes, per constatar que sovint cedeixen els mateixos, per posar de manifest l'immobilisme que impedeix transformacions radicals. La dreta espanyola és especialment experta en aquest tipus de comportament, fregant i ultrapassant sovint una agra intolerància que desmotiva als més agosarats i persuasius adversaris. Per si fos poca cosa, encara dins la pròpia anomenada esquerra alguns semblen tenallats per aqueixa tendència dretana, que acaba tallant les ales a pactes i alternatives amb forces progressistes. 

Atado y bien atado, un té la impressió que l'estat té govern de facto, que això de en funcions és un qualificatiu que tant li fa al propi govern i a una part significativa dels governats. Tots els càlculs, tots els missatges, totes les convocatòries semblen orientats a mantenir aqueix govern, sense qüestionar ja ni formes ni continguts. La divisió de poders se'ns mostra més falsa que mai. Les apel·lacions a la sacrosanta constitució no deixen de ser interessades, especialment als principis que no es poden tocar, quan en democràcia es pot tocar tot dins del respecte al pluralisme, la participació,  als drets humans, l'assumpció de deures, formes procedimentals.

Podria semblar qui governa l'estat no té criteri, es deixa portar, però precisament és així com està bé, deixant passar el temps i lliurant-se a la manca de qualsevol tipus de control, administrant els aparells funcionarials i burocràtics, repartint entre els partidaris, mirant cap a una altra banda en posar-se en evidència contradiccions i fraus. Ja els va bé. S'agafaran a tot el que els puga suposar un recolzament, un reconeixement, demonitzaran allò que els vaja bé posar del costat del maligne.