Els telenotícies s'han tornat una insuportable contarella de les reunions entre el vell PP i el nou PP. Del carrer arriben en aquesta llarga vesprada les veus dels turistes que es deixen veure a les terrasses de les places i carrers, improvisant intercanvis de parers gastats en una repetició ad infinitum. La calor avui es fa sentir amb força passades les set de la vesprada.
Encete Crematorio, escolte cantar algú acompanyant-se d'una guitarra, a la ràdio programen aquell concert per a piano de Bach que vaig escoltar per primera vegada a una cinta de cassette que acabés estripada de donar voltes i voltes al vell Panasonic de l'adolescència, aplaudeix ara el públic la interpretació del concert per a clarinet de Mozart... l'estiu dóna per tant, tanta bellesa ens convoca a la seua contemplació i gaudi.
Em sembla inversemblant qualsevol dedicació als propòsits, entretingut en cada cosa, tractant de posar la màxima atenció en allò que faig o, simplement, no fent res: badar. El temps agradable convoca a la contemplació amable dels paisatges, al repòs silenciós a un jardí qualsevol, a l'aturada sota una ombra acollidora i reparadora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada